 |
|
En un petit poble
del Prepirineu català, a Ripoll, veia la llum en Josep
Alsina i Clota el 14 de gener de 1926. Aquest fet marcaria en molts
espectes la seva vida posterior: sempre li havia agradat la vida
tranquil·la del poble cada estiu i, sempre que li era possible, tornaria allí amb la seva família. L’anonimat de la vida de la gran ciutat no havia estat mai per a ell.
Els seus primers anys de vida els passà d’aquí
cap allà. Als pocs mesos, la família es traslladà
a Barcelona, poc després a Manlleu i, finalment, tornaren
de nou a la vila natal, Ripoll, on el seu pare va comprar unes
quadres a on s’hi guardaven els cavalls de la diligència
la Ceretana que feia el trajecte Ripoll-Puigcerdà. Allí
obrí un petit hotel de deu habitacions que aviat s’amplià, amb l’edificació d’un tercer pis, a vint-i-sis. I que de ben segur els ripollesos de l’època recordaran.
L’hotel Continental Moderno Hotel.
Fins els cinc anys d’edat,
anà a un parvulari desmantellat; desprès se l’acceptà
com a alumne del col·legi dels Sagrats Cors, fins els nou
anys d’edat.
Aquest any el 1935, va viure junt amb els seus companys un fet
transcendental: els van traslladar a l’anomenada Mútua
de Sant Hou que era de construcció recent, de ben segur
que molts ripollesos deuen encara recordar aquesta escola. Aquí
fou a on ell senti els primers aplaudiments, gràcies a
la seva prodigiosa memòria que l’acompanyà
fins els darrers dies.
Va ésser aquí a on probablement va néixer
el seu amor per les lletres i la poesia. La seva felicitat però
es veu estroncada l’estiu de l’any 1936. Era la guerra!
Malgrat això aquest estiu de l’any 36 juntament amb
quatre amics seus, fundà una espècie de Societat
per la difusió de l’esport, amb el lema “Sempre
esportius”, també fundà un petit diari elaborat
amb una impremta de joguina, del qual només sortí
el primer número, no oblidem que tenia deu anys.
Fou per aquestes dates quan va tenir la idea de escriure el seu
primer llibre, a classe s’havia organitzat un concurs de
redacció en el qual obtingué el primer premi. Tanta
fou la il·lusió que ideà escriure “el
llibre de les redaccions “ que com es natural no va acabar.
En arribar les brigades
internacionals a Ripoll, per primera vegada sentí a parlar
l’anglès i s’adonà que aquest idioma no
es pronunciava tal i com s’escrivia. Hi havia gent de totes
les nacionalitats; i un fet curiós es que es feu molt amic
d’un soldat grec, del qual aprengué les seves primeres
paraules en aquesta llengua, sense poder-se imaginar que anys
desprès, arribaria a ser ell un dels millors hel·lenistes
del nostre país.
|
